RESSENYA CÓMIC, SOMNIS I HISTÒRIA
El passat dimecres 7 de desembre vam anar al Caixaforum de Barcelona per visitar la exposició Cómic, somnis i història. En aquesta exposició podem veure com el còmic ha evolucionat arreu del món no només com a tècnica i art sinño també totes les influències externes que pot tenir.
L'exposició estaba dividida en diverses sales les quals parlaven del còmic en els diversos paisos del mon amb el seu orígen i la seva història pròpia. Podiem veure obres exclusives i originals les quals hi han molt pocs ejemplars al mon, convertint-les en úniques.
Destacar especialment que aquesta exposició va nèixer de la v rica col·lecció de Bernard Mahé, comisari de l'exposició, una de les més importants d'Europa, i s'ha completat amb préstecs de nombroses institucions i de col·leccionistes privats, així com dels mateixos autors, al cas del còmic espanyol.
És important també resaltar la participació d'Ignasi Cristià, amb la col·laboració per tal de completar l'exposició amb escenografia que representa algunes parts més importants d'aquests còmics, fent així l'exposició més propera i fins i tot fent que els personatges surtin de la imatge i s'els dongui molt més vida.
Veiem que gairebé en totes les obres exposades s'utilitza la mateixa tècnica de vinyetes amb el text i els dibuixos dels personatges però que aquesta estètica es va fent pròpia a cada autor. Alguns exemples serien difuminar el contorn de les vinyetes, canviant l'estètica dels personatges i la manera de dibuixar. També hem de tenir en compte que totes les obres son transversals a les seves époques i per tant, tot i que molts còmics es centren exclusivament en fer ilustracions infantils, molts, recurrentment son una crítica o un reflexe de la societat en la qual vivien, fins i tot en còmics de DC o MARVEL tot i centrar-se en els superherois.
Si ens fixem en totes aquestes vinyetes veiem com han passat de ser fetes a ma per passar-se a tinta i finalment a digital, per tant el còmic també ha estat influènciat per la utilització de noves tecnologies alhora de dibuixar o alhora de escriure, com la pròpia màquina d'escriure. Una cosa curiosa també esque es veu com es marcà cada part del dibuix amb el color que s'habia d'imprimir i com en segons quins dibuixos es veuen uns blaus els quals també marcaven instruccions per imprimir.
Personalment una de les obres que més m'agradat ha estat la de Betty Boop, és un personatge que sempre m'ha interessat i veiem com aquesta ha anat canviant amb el pas del temps tot i que encara continua tenint aquesta estètica sexual i femenina. Es curiós veure com en el còmic exposat, que reflectia el gran problema de les dones, que s'espantaà per un ratolí i no pot fer res i han de venir els homes a ajudar-la. Si que es cert que amb el temps Betty Boop ha anat actualitzant-se una mica i fins i tot a arribat a possar-se pantalons però encara reflecteix aquest dessig i sexualitat.
En conclusió podriem dir que aquesta exposició veu el còmic com una eina per pensar i un mitjà capaç de teixir encaix i s'inicia en la lògica d'una història. Des del segle XX fins a l'actualitat, el còmic s'ha convertit en un mirall de la realitat, capaç de captar canvis socials i models imaginaris. Al mateix temps, els còmics donen l'impuls d'aquests canvis, proporcionant una anticipació substancial.
