RESSENYA FUNDACIÓ MIRÓ
A la visita a la fundació Miró vam centrar-nos especialment en l'exposició titulada el sentit de l'escultura. Una exposició que mostra a través de diverses sales que volen representar aquest anhel de representar la realitat a trevés de diversos métodes, materials o ideas a representar amb aquestes. L'exposició està desde el 15 d'octubre de 2021 fins al 6 de març de 2022. Està comisariada per David Bestué, con la colaboración de Martina Millà i participen artistes com Antoni Gaudí, Julio González, Alexander Calder, Joan Miró, Apel·les Fenosa, Lygia Clark, On Kawara, Robert Smithson, Bruce Nauman, David Medalla, Eva Lootz, Susana Solano, Pipilotti Rist o Wolfgang Tillmans, entre d'altres. L'exposició està situada a la primera planta de l'edifici i dividida en temàtiques diferents.
ARS INFAMIS
En la primera sala només entrant trobem la part de la exposició anomenada Ars Infamis. En aquesta part veiem dues obres principals en la primera veiem un tipus d'escultura i com a anat evolucionant. I la que personalment em va semblar molt interessant va ser la segona que si ens fixem es la fotografia ampliada d'una part de la pell del nostre cos. A simple vista sembla que sigui fins i tot un quadre de pluja, per tant és una mostra de que ens hem de fixar molt bé i que podem interpretar les coses d'una altre manera.
En aquesta part es vol destacar la utilització de motlles en l'escultura doncs quan va sorgir aquesta tècnica va estar molt menyspreada. Tot i que pogués semblar que deixaba de banda la creativitat doncs d'extreia la forma de les figures tal qual, posteriorment es va fer servir per incorporar elements de la natura a obres important com per exemple a la sagrada familia.
CRU
En la materixa sala podem veure la part de l'exposició anomenada Cru. Com a obres principals veiem una gran font d'escuma que sembla representar el moviment de l'escultura i com canvia. Després veiem en una vidriera un llibre mollat que vol representar la pluja i com pot afectar al material i en aquesta mateixa veiem un quadre destrossat però enganxat de nou formant un rectangle que simularia la forma inicial del quadre. D'aquesta manera resalten els materials dels que estan fets els quadres.
En aquesta part ens centrem en artistes d'inicis del segle XX els quals aposten per resistir la construcció d'obres de forma tancada. D'altra banda, també proposava intervencions, a través de les quals es modificava l'estat d'una sèrie d'elements per tal de descobrir-ne la composició.
PRESENT CONTINU
Seguint per una altre sala trobem la part de l'exposició Present continu. Les obres que més hem van cridar l'atenció era la que era com una mena d'espiral de cartró la qual tenia troços de llapis clavats. Després veiem una vitrina la qual es veuen uns objectes que han perdurat en el temps, en el present i també vam veure una altre vitrina on es van fer que dos animals perduresin la seva forma amb aquesta mateixa idea.
En l'exposició podem veure la inteció de l'escultura en deixar la seva dimensió teòrica per afrontar la seva dimensió temporal, l'escultura ha de lluitar amb el procés implacable del desgast.
Els successius conflictes socials i polítics al món també han contribuït a aquesta sensació de vulnerabilitat global. Des de l'inici de la Primera Guerra Mundial, la història ja no s'entén com una narració lineal, en la qual un conjunt de significats guiats per mecanismes sagrats segueixen desenvolupant-se, reforçant-se i explicant-se mútuament, sinó que es revela com un camp violent i el poder governat per desig.
CONTACTE
Tot i que hi van haver més sales la que més em va interessar va ser aquesta. Una sala que vol representar el concepte d'amor i sexe. Tot i que hi ha obres on els artistes están més censurats a causa del context de l'época considero que es un tema que sempre s'ha volgut mostrar i parlar. Es veuen diferents escultures i fotografies explícites les quals ens mostren el sentinent dels artistes vers a aquests conceptes i com ha anat canviant el tabú i s'ha transformat en molt casos en alguna cosa habitual com per exemple el fet de ser homosexual. Tot aixó ho veiem reflectit en el contacte que l'escultura vol representar entre dues persones.
En definitiva en aquesta exposició veiem la gran evolució del,s diversos conceptes dins del mon de l'escultura i com s'ha tractat segons el context i el moment que s'estava vivint a l'época. L'exposició inclou obres que exploren els temes de la física i el temps, qüestionant així la seva pròpia estabilitat i els marges de durada. També hi ha algunes escultures que suggereixen la imatge de personatges que estan en constant remodelació, i algunes, com la terra fresca, intenten reflectir un límit sense precedents, és a dir, la captació i la cristal·lització del desig.