A partir de la proposta de Luz Broto que va realitzar al nostre institut, el Celestí Bellera l'any 2014, sorgeix l'exposició posar-se al lloc de l'altre. Una exposició basada en la experiència que van viure les persones que van participar en aquesta activitat i que van deixar una petjada de records en la seva vida. Luz Broto, no només vol transmetre el que van poguer sentir o entendre els estudiants d'aquest proyecte sinó que també convida a fer un canvi d'aquesta perspectiva i poguer viure en les propies mans el que està per venir.

​

Comença l'exposició amb una gran taula plena de diferents cartells els quals recullen el que semblen unes vivències pasades però explicades de manera que convida a l'espectador a fer el mateix d'una manera més personal i pel desig propi.

Consta d'un proyecte, el qual entrava finalment en la nota de l'assignatura d'audiovisuals d'aquell any, basat en canviar-se les tornes amb les persones que tenien al costat, en aquest cas els seus companys de classe. Durant un dia havien de deixar les seves pertenències personals a una altre persona, les claus de casa, la seva motxilla juntament amb una mena d'intruccions i mapes  que havien de seguir on s'havia d'explicar com era un dia en la seva vida, fent totes les diàries les quals es repetien en el seu dia a dia. Tenia una durada de 62 dies, els quals havien d'anar canviant de destinacions i per tant d'experiències de diferents alumnes i companys. 

Semblant una experiència extranya, moltes families no van estar d'acord, amb comentaris com ''jo no vull que vingui un extrany a casa'' o fins i tot ''això no te a veure amb l'assignatura'' per la qual cosa només van poder participar pocs alumnes els quals van ocupar el lloc de l'altre durant un dia sencer. 

Juntament amb Luz Broto van venir Anna Estany i dues exalummes per explicar-nos més en profunditat i desde diferents perspectives aquesta activitat. Una de les exalumnes en explicaba com va ser fer l'intercanvi plenament, deia que va ser una experiència molt interesant el fet d'endinsar-se en la rutina d'una altre persona molt diferent a tu però que la companyia va ser molt grata i va estar molt agust. L'altre exalumne en canvi no va poder realitzar l'intercanvi plenament degut als seus entrenaments personals i per tant va serguir la rutina d'una altre company amb les instruccions donades però desde casa seva, també pot ser una bona manera per recurrir a l'imaginari i continuar experimentant.

​

Per concluir podem dir que aquesta exposició recull l'estil de Luz Broto la qual treballa amb l'espai que té, el present i l'ara, juga amb les experiències presents deixant a l'espectador com a partícep d'aquestes. 

Per mi va resultar una exposició que em va deixar una mica descolocada i reflexiva. Vaig pensar en com seria fer la rutina d'una altre persona i no se si realment em pordria adaptar a aquesta per el meu caràcter i la meva forma de ser. Tot i així es una manera de sortir de la zona de confort, i potser també d'això es tracta el fet de ser artista.