RESSENYA PANORÀMIC
Introducció:
L'exposició de festival de cinema Panoràmic de Granollers d'aquest any es titula Incertesa Atzar i Predicció. Està dividida en dos espais de Granollers, el museu de Granollers i l'espai d'arts, la Biblioteca i dues de les sals d'exposició principal de Roca Umbert. L'exposició del museu de Granollers està comissariada per Joan Font Cuberta, un artista especialitzat en fotografia que també és un promotor d'importants dins del món de l'art. L'exposició de Roca Umbert està comissariada en aquest cas per 2 artistes, Andrés Hispano, que és un artista Tant visual com plàstic que està Especialitzat a comentar i Fer tot el que seria exposicions Fotogràfiques, i Mercè Alsina una crítica d'art i comissària especialitzada en investigació sobre l'art.
Museu de Granollers:
Els artistes que hi participa en l'exposició titulada El dit a l'ull. L'inconscient fotogràfic del museu de Granollers són Joachim Schimdt Blanca Viñas, Roberto Huercaya, Christian Allen / Nancy Bean, Philip Schuette, Sylvie Bussières, Andreas Müller-Pohle, Juana Gost, Miguel Angel Tornero, Luis Gordillo, Francele Cocco, Blanca Casas Brullet, Pierre Cordier, Nino Migliori, Pere Formiguera i Lluís Estopiñan.
L'exposició ens representa diversos aspectes. En un d'ells veiem unes fotografies documentant la part de la selva amazònica on s'utilitza una gamma cromàtica que canvia respecte a l'original i juntament amb un contrast de llum (que és molt forta) i d'ombres molt ben marcades.
Podem veure una composició d'imatges on la gran majoria no consten d'efectes òptics i són gairebé tot plans frontals on l'enquadrament no està gaire acurat perquè no és recte en tots els casos i la composició és bastant aleatòria. Sembla com si simplement estiguéssim als ulls de l'artista que ha fet les fotografies.
En una altra composició fotogràfica veiem plànols on es veu una visió en contra picat i plans de detall o primers plans on apreciem també molts contrallums. Per totes aquestes característiques es podria pensar que és la visió d'un petit animal o insecte que passa per aquests llocs tan rebuscats.
I una obra que ocupa un gran espai en comparació amb les mides de les altres fotografies exposades és una obra feta amb retalls d'altres fotografies i forma una imatge bastant abstracta amb una gamma cromàtica en blanc i negre. El que sí que veiem és que són retalls totalment rectes col·locats horitzontalment.
Roca Umbert:
En l'exposició fotogràfica de Weronicka Gesicka de l'espai de Roca Umbert en una de les sales d'exposició veiem que la seva exposició està molt centrada en el concepte de família. Tracta diversos tipus de família i diverses perspectiva i interpretacions d'aquesta. La majoria de plans són plans sencers per veure tot el cos de les persones i així veure les deformacions que l'artista li ha fet afegint amb edició fotogràfica. Inclou objectes o detalls antinaturals que li donen un altre sentit a la fotografia. La seva finalitat és simular el funcionament de la memòria, allò que recordar, noves interpretacions, i, fins i tot, inventar situacions que no han estat reals. Veiem un gran sentit de l'humor i sentit crític.
En l'exposició d'Erwin Wurm veiem que les seves fotografies són una combinació de persones i situacions quotidianes amb objectes i formen un tipus d'escultura que no té res a veure amb el que estem acostumats. Podem trobar plans de tota mena, mitjà, sencer, americà de detall... Veiem que la llum i els colors passen a un paper secundari i el que importa és la composició de la imatge i aquest efecte de realitat i ficció.
Ambdues exposicions inclouen objectes quotidians que trobem per interactuar amb ells i fer el que seria una performance artística.
En l'exposició de la térmica de Rosana Antolí veiem que hi ha molta més importància en el video i no tant en la fotografia. Veiem que el video dona una ambientació més fosca amb colors vermellosos. Això crea un ambient de tensió i de incertidumbre a més el video és bastant abstracte gairebé no ens podem fixar ni la composició ni les formes que hi apareixen, l'únic que destaca és el color i en conseqüència.
Podem dir que tot el que tenen en comú aquestes exposicions és el concepte que volen representar d'atzar, d'incertesa i de predicció. Quan parlem d'aquest concepte se'ns poden venir un munt de coses al cap i això mateix és el que fa aquesta exposició intentar mostrar tot el que ens podem imaginar. Potser aquest tipus d'exposició no és per tots els públics, no a tothom li agrada aquest concepte d'atzar, de no saber que esperar d'elements que no estem acostumats a veure en el nostre dia a dia, per tant en veure-ho els hi pot provocar cert rebuig. A més en ser imatges políticament incorrectes estan molt mal vistes i per tant poden arribar a tenir menys reconeixement. S'ha d'aclarir que perquè una cosa tingui èxit no ha de ser bona o tenir bona qualitat, en aquest cas fotogràfica.
Crec que aquest tipus d'exposició m'ha permet desenvolupar la idea d'exposició artística d'una altra manera. Sempre he pensat que un museu o un espai d'aquest tipus és un lloc seriós i aquí m'he adonat que és totalment el contrari. M'ha agradat molt el fet que es treballi amb el sentit de l'humor i em sembla una bona manera d'apropar al públic i de fer que es mostri interès respecte al que s'està veient.
SANTA MÒNICA
Reacció en cadena
Amb el mateix concepte d'atzar i aletorietat al centre d'Arts Santa Mónica trobem l'exposició feta per Dina Kelberman i Jonathan Brown, està comisariada per Andrés Hispano i Fèlix Pérez-Hita. L'exposició està des del dia 14 d'octubre fins al dia 28 de novembre.
Veiem com s'intenta posar ordre en un caos de fotografies totalmente aleatories que podem trobar per internet i que aquests artistes li busquen el sentit per intentar ordenar-les.
Podem veure les obres de dos artistes interdisciplinaris els quals es bassen en l'apropiació i ordenació de materials estrangers. Tots i així cadascú representa un mon completament diferents, però el que tenen en comú és recollir imatges senzilles i ordenar-les en un ordre ple per enriquir-les. Destaquen que cada persona que la visiti podrà fer diferents associacions visuals i interpretar-les de manera diferent. Per tant la interpretació de les imatges serà completament propia i personal.
Veiem que les fotografies estan ordenades per columnes on ens adonem que visualment tenen caracterítiques semblants en la seva forma i composició. Veiem que es una mena de composició encadenada, doncs cada fotografia parteix de l'anterior i tot ser aleatòries els artistes els han donat un sentit l'una rere l'altre.
.jpg)
Personalment crec que es una reflexió molt interessant el fet de parar-se i intentar ordenar el caos que es troba a la xarxa. Considero que, actualment, vivim amb molta informació acumulada i desordenada. Ens podem adonar que les coses que veiem tant diferents potser no ho son tant si ens detenim a mirar-les curadament.
Tabula Rassa
És una exposició feta per la Mònica Rosselló i en Jordi Guillumet. Originalment es va inaugurar l'any 2000 i ara han recuperat després de molt de temps. Es centre en el concepte d'una taula blanca com un full en blanc en el que cadascú ha de pintar i crear la seva pròpia història.
En aquesta exposició veiem una gran tela llisa blanca posada de forma circular en la qual es van projectant fotografies. Aquestes ens poden transportar a records de la nostra vida o de la nostra infància. La llum utilitzada hi juga un paper molt important doncs es proyecta durant uns segons i després s'apaga fent referència també a la memòria i a com recordem les coses.
Tot i ser una exposició on hi han imatges predeterminades la persona que va a veure l'exposició pot arribar a formar part d'ella doncs si en l'interval de quan esta la llum encessa fa alguna forma amb el seu cos fent que es projecti en la tela quan s'apagui quedarà l'ombra que s'hagi projectat a la tela.
Personalment crec que és molt interessant veure com podem formar part d'aquest record que no és nostre però que pot convertir-se a través dels proyectors en nostre, on nosaltres hi formem part.
