top of page

SORRY WE MISSED YOU

Director: Ken Loach

Gènere: Drama

Corrent cinematogràfica o moviment: Cinèma crític i realista

Biografia del director: 

Nascut el 17 de juny de 1936 a Nuneaton, Warwickshire, Kenneth Loach és un director de cinema les obres del qual es consideren fites del realisme social. Loach va estudiar dret a St. Primer va treballar com a actor en companyies de teatre regionals i després com a director de televisió de la BBC. Aquesta pel·lícula va rebre molta aclamació, inclosa una nominació a la millor pel·lícula als British Academy Film Awards. Loach va investigar temes similars de classe i societat en pel·lícules com De quin costat estàs? , una pel·lícula de televisió que va provocar controvèrsia per la seva mirada comprensiva als miners del carbó en vaga. Les pel·lícules posteriors de Loach van incloure Bread and Roses , protagonitzada per Adrien Brody, que explica la història de conserges de Los Angeles a la recerca de millors condicions de treball, i The Wind That Shakes the Barley , un retrat impactant dels republicans irlandesos el 1920 durant la seva lluita contra el domini britànic. Aquesta darrera va guanyar el primer premi del festival de cinema de Cannes, la Palma d'Or. L'última pel·lícula va guanyar un altre premi del jurat a Cannes

sorry we missed you.jpeg

1. Argument:

Ricky, Abby i els seus dos fills viuen tots junts en un pis de lloguer. La mare treballa cuidant de persones grans en situació de dependència. En canvi Ricky veient que la seva economia familiar baixa i que ha estat passant d'una ocupació a una altre troba un treball en una empressa de paqueteria com a repartidor. Tot i que Abby hagi de vendre el seu cotxe perquè ell pugui tenir una furgoneta per poder treballar, asegura que en poc temps podrà tenir el suficient diners com per comprar una casa amb propietat i tenir una estabilitat econòmica que ambdós ansien. El seu superior assegura que ell serà el seu propi cap. La situació precària de treball del pare de la familia juntament amb les conseqüencies del treball de la mare, el comportament rebel del seu fill adolescent farà que poc a poc la familia es vagi consumint fins arribar a l'extrem de derrumbar-se en un forat sense sortida.

2. Recursos visuals:

-Plans: predominen principalment els primers plans, els plans mig i els plans de detall per tal de veure l'expressió de tot el que estan patint els personatges. També trobem plans generals i sencer que marquen un canvi quan es vol ensenyar el treball de els dos pares o les condicions de treballs que tenen.

-Moviment de la càmera: s'alterna entre una càmera fixa i una camera amb travelling als personatges. Veiem que en les escenes on els personatges van caminant a algun lloc o es troben amb més gent és fixa, també al ser escenes més tranquiles. Però en les escenes de tensió o en les escenes on es veu com els personatges mostren el seu pensament la càmera el segueix per tenir una vista més detallada d'aquests.

-Posada en escena: els decorats d'escena semblen totalment reals, tot i així no son el més important de la película. Es deixa una mica de banda, és a dir no hi ha cap pla important que enfoqui la casa on viuen o les habitacions sense res més però quan son els llocs de treball si que podem veure més plans generals.

-Actors: la interpretació dels actors està molt ben adequada, podria semblar-nos en alguns moments que es bastant exagerada per el fet de que son actors més aviat acostumats al teatre però es sostenten molt be en aquest format.

-Continuïtat: l'acció és continuada o paralel·la, no veiem flash backs ni salts endavant, veiem com van passant els dies. Potser alguna escena on el pare esta treballant es correspon quan, per exemple, la mare esta també anant a la feina. tot i així no s'utilitza gaire i si s'està parlant d'un personatge i de com es sent la representació d'aquell dia el seguirà a ell. 

-Banda sonora: gairebé passa dessapercebuda, son més importants els sorolls d'ambient de la ciutat i dels llocs de treball. Aquest donen tensió i en moments que no hi ha una gran acció també es veu com els silencis amb l'ambient també son importants.

-To del llenguatge: Veiem que es un llenguatge molt vulgar amb molts moments on es puja molt el to quan estan parlant. Es nota sobretot en els moments de tensió on es diuen paraulotes, paraules malsonants i s'escolta com els personatges es criden entre ells.

-Llum: la il·lumicanió sembla completament natural, sempre encofa als personatges principals tot i que si obrim una finestra es pot veure un contrallum, amb la idea de que sigui quotidià. Si que es cert que es una llum més aviat oscura i dona una sensació a l'espai de pobresa, tristesa...

-Color: en general hi ha una utilització de colors freds, per la qual cosa es veu reflectida aquesta atmosfera de tristesa i patiment que envolta la trama. Son bastant plans i no canvien en tota el transcors de l'acció.

-Vestuari: es tracta d'unes peces de roba adients en cada moment i per a cada personatge, pijama, uniforme escolar, de treball... per la qual cosa dona una sensació de realisme i quotidianitat a l'escena doncs també és el que es vol transmetre.

3. Descripció d'un personatge:  

La filla petita de la familia, que tindrà una 12-13 anys aproximadament, és la que consirero que més pateix el sofriment del que li està passant a la seva familia. Es una noia molt responsable i tot i ser la més petita sembla que te una mentalitat molt madura, per no dir la que més de tota la familia. tot i així podem veure un sentiment de inocencia encara que provoca un dels conflictes principals del final de la història.

4. Descripció d'una escena:

Una escena que em va cridar bastant la atenció va ser l'escena on tots els personatges principals van en furgoneta junts al treball de la mare. Tot i semblar una situació molt dolenta doncs trenca amb el model idilic de sopar que estaven esperant, ho enfronten de manera que els ajuda a continuar estan junts. Veiem que el més important a l'escena es la musica que sona, les emocions dels personatges enfocada en primers plans i l'espai queda en un segon pla.

bottom of page