RESSENYA MACBA
Al Museu d'Art Contemporani de Barcelona vam anar a veure dues de les exposicions que hi ha actualment mostrades cara al públic.
UN SEGLE BREU: COLECCIÓ MACBA
Aquesta exposició està comisariada per l'equip curatorial del MACBA. Al ser una exposició que engloba diverses époques de tot el segle trobem artistes molt variats com Anni Albers, Alexander Calder, Le Corbusier, Joaquín Torres-García o Alberto, Erró, Richard Hamilton, Herminio Molero, Ronald Nameth, Claes Oldenburg o Evru/Zush, osemarie Castoro, Hans Haacke y Sol LeWitt, Àngels Ribé y Robert Llimós. Es tracta d'una exposició on es fa un recorregut de la mirada que ha tingut Barcelona desde l'any 1929 fins l'actualitat.
L'exposició està situada a la primera planta del museu dividida en un total de 5 sales segons l'época, el tipus d'obres que es feien i els artistes que les exposen. També estan dividides segons el concepte que volen donar.
En la primera de les sales veiem l'inici d'escultures abstractes, diferents cartells que representen la lluita d'españa a la guerra civil i les idees d'alguns artistes sobre aquesta. seguint per la mateixa sala veiem més escultures abstractes. En una d'elles per exemple, ens mostra la idea d'un autor de com seria la ciutat ideal on tot seria de vidre, transparent i s'incita a que no hi hagi treball i tot sigui d'oci. Al fons de la sala veiem obras d'una autor que va estar presionat a fer un tipus d'obres on ell no hi estaba d'acord amb la idea però es va veure obligat a fer-les per salvar-se a ell mateix.
La segona sala que vam visitar estaba dividida en dues parts. En la primera veiem l'obra principal d'un cub on es va condensant aigua on es vol reflectir el fet de que aquesta obra ens necesita a nosaltres per poder donar-li sentit, és a dir necessita ajuda externa humana per posar-li aigua. També veiem una obra que personalment hem va agradar molt que es tractaba d'un llenç ,olt gran on les linies i dibuixos estaven fets a partir de la dansa que feia l'artista sobre el llenç. En l'altra part de l'exposició vam veure que la idea principal era el feminisme amb una obra que contenia molts missatges feministes en anglés i unes obres que eren de dones negres que criticaven molt el fet de que al món de l'art no estiguessin reconegudes.
En resum en aquesta exposició es mostra la transformació de la Barcelona dels anys 30 i la seva aposta per la modernitat, la participació de l'art a la Guerra Civil espanyola, els primers intents de renaixement cultural a la postguerra, l'esclat internacional de la revolució social i política dels anys 60 i el minimalisme patrimonial.
Personalment em va encantar veure aquesta exposició doncs em vaig fer una idea del que es volia criticar en aquella época i com ho podien fer. Crec que va ser una molt bona manera de fer l'exposició a través de diverses sales i haver d'endinsar-nos en aquestes.
EN TEMPS REAL
En aquesta exposició l'artista principal és Rafael Tous, ens endinsem en el seu món d'art conceptual. L'exposició està des del 14 de maig del 2021 al 6 de juny del 2022. Sala Metrònom fins al 24 d'octubre i Capella MACBA fins a l'1 de novembre de 2021. És una exposició que ens parla d'un fons que configura les diferents activitats d'artistes amb els quals va establir fins i tot vincles d'amistad.
L'exposició esta situada a la planta baixa del MACBA en una sala molt ample que ens va conduint a les difernts parts de l'exposició separades per parets.
En la primera part de l'esposició veiem un recull de fotografies d'una noia nua en les quals es tapa les seves parts intimes o genitals amb fotografies d'obres pictòriques reconegudes de temàtica nua. En aquet recull podem veure que l'autor vol criticar l'ideal de bellesa que s'ha tingut al llarg de la història i que es té avui dia encara.
Seguint per la sala ens trobem una part amb les parets vermelles la qual es veuen escenes de fotografies molt més sangrentes, que poden causar fins i tot incomodiat a l'hora de veure-les. Amb aquests happening ens plantegem el que pot arribar a ser art i el que no i quins limits te l'art.
Més endavant trobem una sala la qual té tíres de plàstics que contenen objectes d'us quotidià que podem trobar al supermercat. Amb aquesta mostra es vol fer una crítica al capitalisme i al cunsum en sí, ensenyant també quan de plàstic es gasta comprant.
Per últim trobem una gran sala en la qual sembla que hi hagin objectes però realment hi ha representacions d'aquests. És a dir semblen els objectes que veiem fets però estan amb un altres tipus de materials.
Per tant podriem dir que aquesta esposició es troba fora del cicle d'art tradicional, reunida al voltant d'exposicions i espais culturals alternatius. Trobem elements molt diversos i conceptes diferents però que tots tenen en comù sortir-se dels cànons de l'art clàssic.
Veure totes les possibilitats dins de les imatges del món de l'art m'ha obert la ment per veure que es pot considerar art i com fer-ho d'una manera diferent.